POBLAT IBÈRIC DE GEBUT
A Soses també es pot visitar el poblat ibèric de Gebut, jaciment de gran interès arqueològic i històric. Fou excavat (1940-42) per J.A. Tarragó Pleyan i aparegué pràcticament complet amb una calçada central, els carrers transversals i la planta dels edificis.
Havia estat ja visitat per Salvador Roca i Lletjós (1927), que hi trobà fragments d'àmfores, monedes i altres objectes propis d'un establiment agrícola romà i, a 300 m de Gebut, es trobà la famosa Farmàcia dels Moros, roca amb forats on antany es trobaven petits vasos funeraris que han fet suposar que es tractava d'un columbar romà (segle II).
Vista del poblat de Gebut.
La partida dels Gebuts de Soses, situada al sector meridional del terme a 500 metres del nucli urbà, és una zona prolífica en vestigis prehistòrics, ja que en les investigacions que s'han dut a terme últimament s'han descobert nombroses restes d'ossos de mamífers fossilitzats, plaques de tortugues de l'era terciària, impressions de plantes llacuneres, així com part d'una mandíbula d'un rosegador de grans dimensions.
La intenció dels investigadors, el paleontòleg Antoni Lacasa i l'equip d'experts, és poder documentar totes les troballes, i arribar a extreure-les del seu lloc d'origen com es va fer amb el cocodril, amb l'objectiu de poder crear un museu específic d'aquestes restes. Aquesta iniciativa pot constituir un incentiu molt interessant de cara al turisme cultural. Per això, els experts necessitaran de materials adequats i d'un equip humà més nombrós per evitar que en les extraccions els fòssils puguin perdre part del seu valor. També es necessitaran ajudes per adequar part del Casal Social en una sala d'exposicions.
Vista del poblat de Gebut.
Una mica d'història
El castell de Gebut fou un dels castells islàmics del segle XI, dins la Taifa sarraïna de Lleida, que el 1119, abans de la conquesta del sector, fou infeudat per Ramon Berenguer III a Guillem (Dalmau) de Cervera, i que el 1120 fou cedit en el conegut pacte per Avifelel al mateix Ramon Berenguer III.
Fou conquerit molt probablement per Ermengol VI d'Urgell d'acord amb el comte de Barcelona vers el 1149. Formà part del patrimoni de la branca dels Cervera barons de Juneda i Castelldans i des del 1168 la parròquia era adscrita a la de Sant Llorenç de Lleida i fou dotada pel bisbe Guillem Pere.
El degà de Lleida rebia fruits del terme i castell de Gebut. La senyoria passà, a la segona meitat del segle XIII, dels Cervera als Ayerbe (Pere d'Ayerbe es casà amb una Cervera de Juneda) i vers 1340 era dels Cornell d'Arbeca. El 1398 rebé carta de veïnatge de la ciutat de Lleida.
A partir del fogatjament del 1358 el lloc de Gebut (aleshores amb 51 focs) consta com a senyoria de l'ordre dels hospitalers (els noms de les famílies corresponen a llinatges de moriscs, com era normal en aquest sector) i el lloc figura dins la comanda hospitalera de Torres de Segre.
Tanmateix, durant la Guerra contra Joan II el deganat de Lleida hi conservava drets, drets que motivaren l'enfrontament abans descrit amb Mateu de Montcada, que s'apoderà del lloc per la força. El castell era ja enderrocat el 1660, quan el gran prior hospitaler anà a visitar el lloc. Les restes del castell musulmà es troben al SW de les del castell medieval i al NE del poblat ibèric.